Espai divulgatiu

Els túnids

Thunnus thynnus

La tonyina vermella té una dimensió d’entre 80 cm i 2 m de llargada i un pes mitjà que va dels 30 als 120 kg. Viu aproximadament 25 anys i durant aquest temps du a terme migracions de milers de quilòmetres.

El 60% de la tonyina vermella es localitza a l’oceà Pacífic, tot i que també es troba en menor mesura (un 33%) a l’est de l’oceà Atlàntic i al Mediterrani. El percentatge restant (7%) està repartit per la zona oest de l’Atlàntic.

Thunnus obesus

La tonyina d’ulls grossos té una dimensió de 40 a 180 cm. El seu pes varia entre els 2 i els 130 kg. El cicle de vida d’aquesta tonyina és força curt, viu entre 7 i 8 anys.

Aquesta espècie està molt repartida pel planeta. El 38% de la tonyina d’ulls grossos es localitza a l’oest de l’oceà Pacífic, i la resta està dividida a parts iguals entre l’oceà Índic (22%), l’est del Pacífic (21%) i l’oceà Atlàntic (19%).

Thunnus albacares

La tonyina d’aleta groga o yellowfin tuna té unes dimensions d’entre 40 cm i 1,5 m, pesa de 2 a 70 kg i sol viure 7 o 8 anys. Aquesta espècie de túnid és fàcilment reconeixible gràcies al color groc de les seves aletes.

De més a menys presència, les àrees de captura de la tonyina d’aleta groga es troben a l’oest de l’oceà Pacífic (40%), l’oceà Índic (30%), l’est del Pacífic (20%) i l’oceà Atlàntic (10%).

Thunnus alalunga

La bacora té unes dimensions d’entre 40 cm i 1 m de llargada, i un pes que voreja els 11 kg. El cicle de vida d’aquesta tonyina és només de 5 anys. Les àrees de producció més importants són a Tailàndia, el Japó, Indonèsia, els Estats Units i a l’estat espanyol, amb el conegut bonito del norte.

La bacora es troba localitzada en un 60% a l’oceà Pacífic, seguit de l’oceà Atlàntic i el mar Mediterrani, amb un 23%. També la trobem a l’oceà Índic, amb un 17% de la població total.

Aquest tipus de tonyina es caracteritza per tenir el dors blau marí i unes franges de color gris blavós al ventre. A casa nostra la bacora és especialment popular i es comercialitza enllaunada, amb oli d’oliva, i es ven com a bonito del norte.

Euthynnus pelamis

El bonítol de ventre ratllat té una dimensió mitjana d’entre 40 i 80 cm i acostuma a pesar aproximadament 2 kg. Aquest tipus de tonyina té un cicle de vida força curt, de només 3 anys.

El bonítol de ventre ratllat es troba a diferents zones del planeta, tot i que bona part, un 63%, està localitzat a l’oest del Pacífic, seguit de l’est del Pacífic i l’oceà Índic, amb un 16 i un 12%, respectivament, i l’Atlàntic, amb un 9%.

Viatgers del mar

Els túnids conformen el grup de peixos més resistents i ràpids del planeta. Són organismes pelàgics, és a dir, viuen en aigües obertes, i també presenten diverses adaptacions que els converteixen en grans nedadors, com un cos de gran perfecció hidrodinàmica, temperatura corporal alta, proporció elevada de teixit muscular i cua de gran mobilitat.

Velocitat i resistencia

Els túnids

Els túnids són perfectament capaços de realitzar esforços molt intensos de curta durada gràcies a la seva poderosa musculatura blanca, però en comparació amb altres teleostis –peixos d’esquelet ossi–, disposen també d’una important musculatura vermella que els converteix en els peixos més ben dotats per a la natació prolongada i, a la vegada, veloç.

Mantenen la musculatura vermella uns 10ºC per sobre de la temperatura de l’aigua on neden, un tret clau que els diferencia de la resta de peixos. Gràcies a aquesta temperatura muscular poden desenvolupar nivells d’activitat molt més alts que els altres escòmbrids.

Elevades velocitats sense descans

Per aconseguir mantenir el cos actiu, la temperatura invariable i elevades velocitats sense descans, les tonyines han desenvolupat una manera de captar gran quantitat d’oxigen consumint molt poca energia. Neden amb la boca oberta, de manera que l’aigua entra i passa per les brànquies, sense representar cap esforç per a l’animal. És l’anomenada ventilació forçada.

Atac i defensa

Les tonyines

Són depredadors temibles des del moment en què neixen. A mesura que van creixent, cacen animals grossos, però també peixos pelàgics petits que també viatgen en grup, com verats, sardines, seitons, arengs i calamars.

Compten amb un sentit de la vista més sofisticat que la resta de peixos ossis, la qual cosa facilita la localització de les seves presses.

Les tonyines es troben al punt més alt de la cadena alimentària de l’oceà, ja que la seva mida i habilitats les protegeixen de la majoria dels seus enemics naturals, entre els quals hi ha els taurons i les orques.

Morfologia dels túnids

El cos

Tenen un cos perfectament adaptat a la vida a mar obert, és robust i en forma de fus, i també es veuen afavorits per la seva secció transversal el·líptica quasi circular, que minimitza la resistència que es produeix en moure’s dins l’aigua.

Les escates que els recobreixen la pell, dura i resistent, són petites i llises, i estan protegides per una substància que ajuda a lliscar per l’aigua amb més facilitat.

Les aletes

Les aletes també tenen un paper important en el seu desplaçament: la cua, en forma de mitja lluna, maximitza l’impuls, i les aletes imparells i ventrals són retràctils i les poden amagar quan han d’augmentar la velocitat, per assegurar-se una trajectòria rectilínia.

Migracions

Els grans túnids

Els grans túnids són espècies altament migratòries que realitzen dos tipus de desplaçaments al llarg de la seva vida: una migració tròfica per cercar aliment i per al creixement i maduració sexual dels individus, i una altra migració reproductora per fresar, és a dir, per pondre els ous. Aquests animals es reprodueixen als mateixos llocs on ho han fet els membres de la seva espècie generació rere generació.

Les tonyines tornen a les zones d’alimentació on inicien el nou cicle i acumulen reserves per emprendre de nou, arribat el moment, la seva migració reproductora.

Presenten el dors blau, de manera que vistes des de dalt no es puguin distingir del color del fons del mar; i el ventre blanc o argentat, per tal de confondre’s amb la claror de la superfície, vistes des de baix.

Els túnids

Es desplacen en grups nombrosos i formen grans bancs de peixos que, en algunes espècies, poden arribar fins a milers d’individus. Viatjar en grup els aporta grans avantatges, ja que en facilita la reproducció, l’estalvi d’energia durant la natació i la cerca d’aliment, a més de disminuir el risc de ser atacats pels seus depredadors.

Sovint, les tonyines també viatgen associades a altres espècies. Els dofins tenen molta facilitat per localitzar bancs de peixos, dels quals s’alimenten les mateixes tonyines, altres túnids més petits, taurons i aus.

Les captures

La capturadora és la part principal de l’almadrava i està composta per xarxes verticals suspeses per punts de flotació que s’ancoren al fons marí, que és on queden agafades les tonyines. Està dividida en quatre parts:

Parts

Quan les tonyines entren per la boca –una obertura triangular del quadre que mira cap a la costa– queden retingudes en aquest compartiment.


És la part del quadre que hi ha després de la cambra, que està separada del cóp per una xarxa vertical que es troba al fons i que puja quan cal que les tonyines no retrocedeixin cap a la cambra.


És l’avantcambra del cóp, i per separar aquest compartiment hi ha una xarxa vertical mòbil que s’utilitza per dirigir les tonyines fins al cóp.


Es troba a l’extrem del quadre i, a diferència de les altres parts, té una xarxa de fons que ocupa tot el compartiment i que s’eleva amb la finalitat que les tonyines atrapades pugin a la superfície, on són capturades.

Entre els vaixells i sobre la xarxa baixen els pescadors més experimentats, que es dediquen a seleccionar les tonyines que poden pesar al voltant de 200 kg. Entre tres o quatre homes les pugen a bord, d’una en una.

Història

Aquest art va ser dissenyat fa més de 3.000 anys per interceptar la ruta migratòria de la tonyina vermella al seu pas per l’estret de Gibraltar.

Producció

Aquesta espècie representa menys de l’1% de la pesca total de tonyines al món.

Les tonyines arriben directament a la planta de congelació des de les almadraves, i és on es fa la classificació, l’escapçat i l’especejament. Els lloms són extrets per ser comercialitzats tant al mercat nacional com al japonès. També s’hi fan conserves o salaons, com la moixama.

Palangres de superfície

El palangre és un art de pesca format per una línia principal de longitud variable –entre 1 i 50 milles de llarg– denominada línia mare de la qual pengen a intervals petits línies d’hams, les braçolades. Els hams poden ser de mides diferents, segons el tipus de pesca al qual s’apliquin.

Als extrems i al llarg de la línia mare es disposen els elements de fondeig i flotació per mantenir l’aparell a diferents profunditats, però sempre sense contacte amb el fons marí. Els palangres es poden establir prop de la superfície de l’aigua per a la captura de peixos pelàgics com la tonyina.

La pesca amb hams subjectes a l’extrem d’un sedal és, juntament amb els arpons i les trampes, la tècnica més antiga en la captura d’organismes aquàtics.

Espécies

Les principals espècies objectiu d’aquest art són la tonyina d’aleta groga, la tonyina d’ulls grossos i la bacora.

La tonyina d’aleta groga és la segona més important en termes de volum i popularitat, i representa el 30% de la pesca total de tonyines al món. Es comercialitza en fresc (peces senceres i filets), en congelat (lloms precuits) i en productes enllaunats. El consumidor principal és el Japó, tot i que una petita part va dirigida al sud d’Europa i als Estats Units.

Producció

La tonyina d’ulls grossos representa el 10% de captures mundials.

El seu elevat contingut en greix fa que sigui una espècie molt atractiva per al mercat japonès, on es comercialitza en fresc (peces senceres i lloms) i es fa servir per fer sashimi (peix cru).

Encerclament

L’encerclament és un art de pesca que es fa servir en la captura de bancs de peixos que neden prop de la superfície. Consisteix a envoltar els peixos de manera que quedin dins la zona determinada. Tot seguit es deixa anar la xarxa amb la panga –llanxa petita de gran motor–, fent un cercle al voltant del banc de peixos, i es tanca el fons de la xarxa per capturar la pesca. Amb l’encerclament s’utilitza una gran xarxa de 250 a 1.000 metres de longitud i uns 50 d’ample que sura i es tanca quan hi passen els peixos.

Producció

La principal espècie objectiu d’aquest art és el bonítol de ventre ratllat (Euthynnus pelamis), un túnid que representa el 60% de la pesca mundial.

Gairebé en la seva totalitat es comercialitza com a producte enllaunat, però una petita part també arriba a les peixateries i supermercats de casa nostra en forma de producte fresc (peces de tonyina senceres i filets) o congelat (lloms precuits).

El consumidor majoritari és el Japó, on s’elabora el katsuobushi (tonyina seca, fermentada i fumada). També en són consumidors Europa i els Estats Units.

MARINE STEWARDSHIP COUNCIL (MSC)

Marine Stewardship Council (MSC) és una organització internacional independent i sense ànim de lucre que té com a missió vetllar per un futur ple de peixos mantenint la vida, la biodiversitat i la riquesa dels oceans. Gestiona un programa de transformació dels mercats internacionals de productes del mar cap a un model que premiï i promogui pràctiques sostenibles i responsables.

Els seus reconeguts estàndards per a la pesca sostenible i la traçabilitat dels productes del mar tenen com a finalitat l’increment de la disponibilitat al mercat de peix i marisc de recursos ben gestionats.

L’ecoetiqueta blava de l’MSC facilita la participació al programa, ja que ofereix al consumidor l’opció de donar suport a les pràctiques sostenibles de pesca.

Acreditació MSC

L’acreditació de pesca sostenible MSC audita tant el calador com les empreses implicades en tot el procés de manipulació del peix, de manera que es garanteix la traçabilitat i les bones pràctiques en tota la cadena de custòdia. A més, és l’única que audita i fa públics els seus resultats.

Els factors que l’MSC té en compte per distingir una pesqueria amb l’ecoetiqueta blava són la situació de l’estoc –salut, quantitat de peix i sostenibilitat–, l’impacte en el medi ambient –captures accidentals d’altres espècies, aus que moren durant la pesca i impacte sobre el fons marí– i la gestió del procés.

L’MSC compta amb el suport de WWF, l’organització internacional més important de conservació de la natura, perquè és l’única certificació al món que compleix les directrius de la FAO.